in Periodisme

Safareig de comunicació (VII)

Sembla que diaris digitals de pagament no funcionen. Ho vam veure aquí amb l’intent que va fer el senyor Arcadi Espada amb el seu Factual. Crisi a banda, va ser dirigit per cinc persones diferents en vuit mesos… Era un intent interessant, noms coneguts del periodisme, un mitjà genuí i que intentava nous models de negoci. Bé, va tancar.

Ara llegeixo que la croada de Rupert Murdoch cap al tancament a àrees de pagament de les edicions digitals d’alguns del seus diaris no acaba de rutllar. Diuen (via 233grados.com) que els anunciants abandonen el The Times (on line). Per diversos motius: perquè ha baixat molt l’audiència i ja no surt a compte inserir-hi publicitat quan a Internet, segons diuen, hi ha molts d’altres projectes interessants que arriben a moltes persones. En definitiva, que si Google no aporta trànsit hi ha poca visibilitat. També em fa gràcia el desànim d’alguns dels seus periodistes ja que perden influència. Escriure perquè et llegeixi poca gent t’aboca al desànim. Seria bo conèixer si alguns dels articulistes dels grans diaris d’aquí han demanat ells escriure en les edicions digitals o han estat propostes dels editors. Em sembla que alguns busquen i necessiten la possibilitat de ser llegits per molta gent que ja no compra diaris al quiosc.

Ara que parlem d’influència. Finalment (després de vacances) comencen a sorgir informacions de primera mà (des del seu web) del nou diari que esta construint la gent de Cultura03, l’Ara. Després del decebedor anunci abans d’agost, finalment comencen a sortit noms. Que el director del diari és en Carles Capdevila, que en el seu consell editorial hi ha gent com en Toni Soler, l’Albert Om… Em deien que estan pensant en una edició de 20.000 exemplars els dies laborables i de 30.000 el cap de setmana. Amb aquestes xifres no sé si volen canviar el món, però si que crec que juguen bé el fet de la influència. Més enllà de la massa crítica, seleccionar molt bé quina és la gent que decideix i ser-hi influent. La gent del Punt, amb els canvis fets a l’Avui, sembla que els hi deixen un espai.

És admirable veure com gent coneguda es juga el prestigi en un nou projecte en premsa. M’he tranquil·litzat quan he vist que al web de la campanya de llançament hi ha una secció de “Bones pràctiques”. Diuen que aniran desgranant quines subvencions reben, com blinden la seva independència, quin codi ètic segueixen els seus periodistes (?)… Tranquil·litzat perquè està molt bé que ho expliquin. Com això que deien ahir, a can Cuní (la nostra), que volen ser interpretatius, publicar el que passarà (futur) i ser multiplataforma. Veurem si acaben tenint més amics a Facebook que lectors en paper però chapeau per la iniciativa. Ara només falta l’enèsim anunci de La Vanguardia en català. No sé si els dos projectes són excloents? N’anirem parlant.

Write a Comment

Comment