Neutralitat de la xarxa i el projecte Xarxa Oberta. Sentim parlar aquests dies de la por que es perdi la neutralitat de la xarxa. S’han filtrat unes converses entre Verizon i Google (les dues empreses ho han desmentit) on parlaven de la possibilitat de donar prioritats a uns bits d’informació enfront d’altres. És a dir: que l’operador podria donar prioritat a una informació davant d’una altra, la de Google davant d’una altra empresa, per exemple. A Europa la comissaria de Societat de la Informació, Neelie Kroes, ha obert una consulta pública per acabar a finals d’any de determinar una directiva que uneixi els estats membres. A casa nostra però, la darrera retallada del govern ha paralitzat un dels projectes més interessants que teníem: Xarxa Oberta (la creació d’un operador neutre de telecomunicacions). Un projecte que havia aconseguit el suport de més de 200.000 empreses, col·legis professionals, universitats i associacions empresarials. Ens havia de permetre agafar impuls en telemedicina, educació i fomentar l’equilibri territorial. A can Telefònica deuen estar contents perquè diuen que els feia por que el projecte no s’estengués a d’altres comunitats autònomes.

El llibre electrònic (e-book). Moda o canvi de paradigma? Fa un parell d’anys van començar a popularitzar-se dispositius per llegir llibres electrònics. Aparells que provenien d’empreses del sector electrònic o els que les mateixes editorials o distribuïdores van intentar implantar (Leqtor, Kindle). Amb l’arribada de l’Ipad sembla que aquest mercat es revoluciona. Ja no és tant important el dispositiu lector (que l’està guanyant clarament Apple i ben aviat diuen que ho faran els dispositius que funcionen amb Android) com si qui té el mercat: Amazon, Ibooks (de moment pels EUA). En definitiva que entrem en un altre era en el consum de llibres i per extensió de revistes (excepcional Wired per Ipad)…. Ara fa un mesos els grans del sector (Grup Planeta, Grup Random House, Grup Santillana, Grup 62…) van obrir (sense massa encert) Libranda per distribuir llibres electrònics del seu fons editorial. Per tant un sector que es mou, que obre oportunitats (més pels petits que pels grans) malgrat les veus romàntiques que creuen que en el llibre no passarà el que ja ha succeït a la música o a la fotografia. Fins i tot Negroponte s’atreveix a posar una data de la desaparició massiva del llibre físic: “It’s happening. It not happening in 10 years. It’s happening in 5 years”. Quin paper jugaran les editorials catalanes? I els editors i escriptors? Moments de canvis i d’oportunitats. No sé què faran en tot això els grans grups editors catalans? I els dels mitjans de comunicació?

Article publicat a Naciodigital.cat

Campanya electoral i xarxes socials. Després de l’evangelització en l’ús de les xarxes socials que va fer l’equip d’Obama durant les presidencials americanes tot feia presagiar que a casa nostra passaria el mateix, però en model copy/paste. Encara recordo un dels gurus de la nova economia d’aquí com deia que a les eleccions al Parlament es decidiria un milió de vots a Internet. D’entrada pensava que no, però aquests darrers dies penso que potser no van tant equivocat. No sé si és decidiran un milió de vots o 400.000 però el que és cert és que l’interès i l’actualitat política ha saltat a Internet. Potser perquè algunes de les organitzacions que volen presentar-se a les eleccions de la tardor aquest és un dels pocs canals que tenen per difondre el seu ideari. Els mitjans digitals i les versions digitals dels diaris hi estan jugant un paper important. Més, potser que el que juguen les anomenades xarxes socials. Encara queden dies però em fa por que els equips de campanya s’aboquin a les practiques 2.0 utilitzades durant les passades eleccions a can Barça. La majoria d’accions van ser spam (des)informatiu i alguns duien nom de Consell. Ara es parla de ciberactivistes, cativistes… Els dies han passat i el que era bo llavors ja no ho és tant ara. Temps al temps.

L’Agència Catalana de Noticies (ACN). Des de l’any 1999 opera l’Agència Catalana de Noticies. Des d’aquells inicis i fins avui han canviat molt les coses. D’un ús incipient de la xarxa d’Internet a l’ús habitual que en fan els mitjans. És habitual sentir critiques al funcionament de l’agència. Almenys en molts mitjans petits. Que si el servei no els surt a compte, que si ells són el que en saben més del seu territori… En les trobades amb mitjans (ACPG, APPEC) és un tema recurrent. Personalment sempre he pensat que tenir una agencia nacional de noticies és molt important i un fet cabdal. No treu això, però, que no hi hagi marge de millora. S’especula i molt, davant un hipotètic canvi de govern, si els càrrecs importants de l’Agència també canviaran. Per allò de la confiança. La veritat és que no ho sé. Espero que, si n’hi ha, sigui per millorar.

El PSC i Twitter. Excepcional l’ús que fan alguns membres del PSC de Twitter, almenys aquests darrers dies. Els consellers Nadal i Maragall estant utilitzant l’eina de forma intel·ligent (no sé si els seus assessors de comunicació pensen el mateix). Excel·lents perquè sonen a honestos. Un ús personal i polític d’una eina tant potent com és Twitter utilitzada per generar conversa, proximitat, debat, comunicar. Allunyada del “talibanisme” 2.0 d’algunes organitzacions. Un ús sensible a vegades, humà i evidentment partidista. Sí, senyor.

Tanca un dels pioners. Via tweet llegeixo que ha tancat un dels pioners de la xarxa de de la categoria de diaris digitals, el gallec Vieiros, que publicava ininterrompudament des de 1996. Tanquen després de treballar-hi molt, molts esforços, molts sacrificis i de ser un dels històrics. Desconec les particularitats del cas més enllà del que he llegit (especialment via Partal) però comparteixo que no serà el darrer dels anuncis tristos que viurem d’aquí a finals d’any. N’hi ha que fa dies que semblen la crònica d’una mort anunciada. En tot cas la meva reflexió és si en comptes de ser digital fos imprès hauria caigut? (imagino que a casa nostra si deixessin d’ajudar en caurien molts). Els americans parlen d’intervenció quan passen aquestes coses. Vull dir que quan s’aboca tant diner públic convé vigilar que se’n faci un bon ús (desconec si Vieiros rebia ajuts).

Fascinat per les noves narratives periodístiques. Fotografia, vídeo, entrevistes, histories reals que ens preocupen a tots, periodisme en majúscules. Explicades amb rigorositat i allunyades dels media convencionals (per temes de credibilitat?). El descrèdit dels grans grups de comunicació va acompassat amb el descrèdit de la política? (massa proximitat de poders?). Els americans innoven amb noves empreses periodístiques. Diferència entre l’autor/s de la peça, els creadors, els periodistes i les marques de distribució (grans capçaleres per exemple). És a dir, pots veure un excel·lent reportatge signat per un grup i patrocinat per un gran distribuïdor de continguts. És el cas de MediaStorm. Em sorgeix la pregunta: quan crearem a casa nostra productes moderns? Un altre exemple, i que està de moda ara, Wikileaks. En una altre dimensió seria possible aquí?

De projecte galàctic-mediàtic a projecte modern-innovador (sona a Madrid-Barça). En una tertúlia (sí, era en un bar) diferents col·legues em deien que la fórmula màgica per fer un nou mitjà és: a) uns quants mediàtics (deixant a banda què hi faran i què hi aportaran);  b) uns grams d’influència i bona connexió amb el món empresarial, del sector… i c) dedicar esforços via altres (diaris, twitter, facebook, filtrant informació) a que parlin de tu. Que sembli cavall guanyador i que llavors això no té aturador i que els diners ja vindran. Malgrat el resultat de l’“aposta blanca” jo els deia que cal esperar a veure el producte i ells em responien que Ara no, que una vegada cremats alguns cartutxos i amb la capacitat d’oblit del món que ens toca viure pot passar que abans de néixer ja soni antiquat. N’hi havia un que insistia que això és màrqueting d’Ara, per canals d’Avui, sofregit amb estil Òmnium. Caldrà esperar a tastar.

Em demanen que parli de l’ACN. Se m’acaba l’espai, la setmana vinent més (i gràcies per les observacions, informacions i els comentaris).

Un nou diari que potser no serà diari. Fa dies que es comenta en els cercles de les empreses de comunicació catalanes que després de l’estiu sortirà un nou diari nacional impulsat per Cultura 03 i que respon al nom d’Ara. Sembla que ja té director tant per a l’edició en paper com per a la seva edició digital. Diuen, també, que serà un producte modern (?), i que tot i ser un diari potser no sortirà cada dia (?).

El diari Avui i El Punt ja no estan a OJD en la seva versió digital. Han sortit les audiències dels digitals del mes de juny i una de les incògnites (i curiositat) era veure l’evolució de l’Avui.cat i del Punt.cat un cop fusionades (no, que són dues webs diferents). La sorpresa però és que no hi ha les dades de juny de l’Avui.elpunt.cat i diuen que aquest juliol tampoc estant essent auditats. No sé què deu haver passat. En tot cas, en els mitjans que habitualment parlen d’aquests temes, com Escacc, em sembla que no n’han dit res o almenys no he sabut trobar-ho.

Les tres associacions principals de premsa de casa nostra volen associar-se. L’ACPG, l’APPEC i l’ACPC treballen tal i com han manifestat públicament per arribar a l’associació. És un fet lògic ja que les revistes (APPEC) també fan continguts digitals via web, la premsa comarcal (ACPC) també obre cada vegada més els seus continguts a la xarxa i a l’ACPG et trobes amb projectes que són paper, que són web… i tots ells comencen a tenir continguts audiovisuals… És evident que el canal i/o la periodicitat ha sobrepassat els orígens fundacionals de les associacions. O renovar-se o morir. O adequar-se als temps o difícilment tindrà sentit que continuïn existint tal i com han fet fins ara. Les necessitats dels lectors són diferents, les empreses s’han d’adaptar als nous consums i les associacions han d’evolucionar si volen continuar essent necessàries.

Més audiències. A la jornada que va organitzar conjuntament Grup Nació Digital i la Universitat de Vic (UVic) amb el títol “Audiències i publicitat als mitjans digitals” va participar-hi la FUNDACC (Fundació el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura) i es va anunciar la voluntat futura d’auditar les audiències dels digitals catalans. La noticia, que pot ser molt bona, ha estat rebuda amb molta precaució. Si fem les coses bé, endavant, sinó quedem-nos com estem. No fos cas que només per allò que aquesta seria la nostra (d’eina de treball), féssim el ridícul.

Article publicat a Naciodigital.cat

Començar a escriure. Pensaments en veu alta i necessitat d’interacció, de diàleg, d’aprendre. Compromís de mantenir-ho. Intentaré endreçar-ho amb poques etiquetes: Periodisme-mitjans, Sector-TIC… i alguna altra que anirà sortint. Som-hi…

Autor fotografia: Mathew Mac Vickar