Eròtica del dispositiu. Des que va sortir al mercat l’Ipad com sol ser habitual en els productes Apple genera una eròtica de l’objecte que es difícil de trobar en altres marques i en altres aparells. El que havia de ser un dels grans salvadors de la indústria dels continguts de paper de moment no ho és. Poques diferències de valor afegit entre la lectura l’Ipad a través del navegador Safari i les Apps gratuïtes. Per tant malgrat que si que hi ha una clar consum en dispositius mòbils aquest continua sent gratuït. Es parla d’un 4,5% (via Juan Varela) de subscripcions de pagament enfront el total de descarregues de les aplicacions de pagament. Dic això de l’eròtica perquè els primers a veure-ho així han estat alguns editors.

Diaris a l’iPad. El Bloc d’Apple en Català fa un breu resum aquests dies de les aplicacions de La Vanguardia, El País i l’Ara amb algunes conclusions que comparteixo.

El diari dels Godó va fer una aplicació per Ipad que endreçava bàsicament els RSS de la web (amb algunes mancances). La sorpresa és que des del canvi de l’edició digital (la setmana vinent, anàlisi) l’aplicació ha deixat de funcionar. Cal dir que era gratuïta. (Actualització: La Vanguardia acaba de penjar l’actualització de l’APP a l’Apple Store)

L’edició d’El País per iPad és a dia d’avui una de les poques que demostra que intenta entendre les possibilitats del nou dispositiu. Endreça les noticies i ofereix un menú de navegació interessant i proper a la idiosincràsia del dispositiu. És gratuïta.

El diari Ara ha optat per una altra estratègia. Et baixes l’aplicació gratuïta i necessites ser subscriptor per poder visualitzar l’edició del dia. D’entrada no donen continuïtat al canal digital i ho encaren més com si fos una revista, format tancat, sense actualització i de pagament. Desconec l’índex de descarregues (no de l’aplicació sinó del diari) però queda clar que per ells, de moment, malgrat el tant escoltat a les presentacions això de l’Ipad és un canal més pel diari de paper però no per pensar noves formes de fer un diari. És a dir, un pdf avançat i poca cosa més.

Aplicació per iPhone de Vilaweb. Ahir també va aparèixer a l’Apsstore l’aplicació per a mòbil iPhone de Vilaweb. D’entrada utilitzen la navegació vertical i horitzontal, bé, i han pensat que es pugui retenir la darrera actualització de les notícies per llegir sense connexió, molt bé. N’anirem parlant.

WikiLeaks. Dia a dia van sortint a la llum pública informacions extretes de WikiLeaks. A banda de si l’Assange és un heroi o no, em venen al cap diferents conclusions. Està fent WikiLeaks, en part, una feina important als grans mitjans de comunicació? Fins ara esperàvem que la capacitat d’investigar i de publicar noves informacions ho fessin les grans capçaleres? Aquest és un cas estrany. Una empresa, organització, comandada per un australià revoluciona el món publicant informació sobre els governs d’aquest món. Fins aquí més o menys d’acord. Ho dona d’entrada a diaris com el cas de El País i aquest dia a dia va furgant a les entranyes dels bits i els bytes. Es publiquen informacions rellevants (tot sigui dit a El País aquest tema l’hi ha anat de perles i crec que ho esta jugant bé) que commocionen la ciutadania tot i que les veus critiques diuen que tot el que ha sortit ja se sabia (poc que ho havíem llegit). El periodisme està fent la feina de contrastar i de posar en relleu el més important? Aquest fet canvia els mitjans de comunicació? Els mitjans es tornen només imprescindibles per difondre la informació i contrastar-la però no per investigar? Assange i Wikileaks necessita la complicitat i la credibilitat d’unes capçaleres per no haver de perdre massa temps defensant la veracitat?

Passen dies i a banda de l’allau d’informació sobre la vida i o la detenció de Julian Assange pocs mitjans van a la font original. Per això crida l’atenció la feina que ha fet en Janquim de nou. Publica al seu bloc com trobar una eina que et permet cercar dins els documents que ja s’han fet públics i per tant tenir una mirada pròpia més enllà dels mitjans que ja han destacat el que consideren més rellevant. A mesura que es van obrint documents es pot reutilitzar l’eina i a veure si hi ha citacions concretes. Janquim feia la crònica pel 3cat24 d’aquest tema i em sembla rellevant.

Veurem com acaba el tema WikiLeaks. Amb sensacions contradictòries però amb ganes que la xarxa demostri que es solidària, exigent i molt útil. A veure si s’aclareix aquest dubte de si algunes xarxes socials com Twitter han aplicat censura. De moment Paypal i Mastercard ja han hagut de reconèixer pressions (com diu Juan Varela cal llegir la lletra petita dels serveis que contractem). Em sembla que en tenim per dies.

Llegeixo que La Vanguardia canvia el seu web. L’evolució de l’audiència de La Vanguardia digital mostra una evolució positiva si mirem les dades d’OJD dels darrers anys. Hem de tenir en compte també, l’agregació del domini yaencontre.com que els hi està donant molt bons resultats. L’altre cosa és si el digital del Grup Godó ha d’aspirar a fites més importants si parlem en clau espanyola. Continua a gran distància d’El Mundo, 20 minutos i, és clar, després de la sortida d’El Pais, es difícil de comparar amb el diari de Prisa. Dic això perquè no se si aquesta nova versió digital tindrà versió en català. Imagino que queda supeditat a si hi ha diari en català o no. En aquest tema hi ha informacions contradictòries, que sí que hi serà però al febrer, que no, que finalment s’ha endarrerit. És veritat que en el moment que ens trobem, a pocs dies de les eleccions al parlament i a punt de sortir el diari Ara, entenc que molta gent estigui a l’aguait.

Presentació del diari Ara. Vaig assistir a una de les presentacions del diari que esta fent arreu del territori. Un màrqueting excel·lent. Concretament vaig ser a la que es va fer a Vic, a l’aula magna de la Universitat de Vic. Presentava en Carles Capdevila i l’Albert Om (jugaven a casa). Molt públic, molts estudiants de periodisme, personalitats. Es va dir que en Xavier Bosch farà la contraportada els divendres parlant de Barça, l’Albert Om el dissabte, en Toni Soler el diumenge i dilluns l’Antoni Bassas altre vegada parlant de Barça. Que el diumenge regalaran la revista Time Out.

Després de la presentació del projecte van sortir les qüestions més interessants aportades a través de preguntes per assistents a l’acte. Una de les qüestions va ser conèixer la línia editorial del diari. El director va remetre al manifest fundacional (algú comentava que llegint-lo no en treus l’aigua clara). L’altre qüestió va ser el tema del finançament, si havien rebut ajuts públics. Altre cop en Carles Capdevila va derivar a la web del projecte després d’afirmar que sí que han rebut ajudes. Al final prou gent omplint la butlleta de subscripció de prova de 40 dies, 40 euros. Molta sort i llarga vida al periodisme.

El periodista anunci. Fins ara no estava acostumat que els periodistes fossin la clau en el moment de promocionar el mitjà. Bé, dic això però els anuncis a la televisió de cadenes de ràdio consistien en posar cares i rostres a veus… Per tant televisió i ràdio potser si que ja utilitzaven per fer promoció els rostres coneguts de les seves graelles de programes. Em costa de veure el director, el sotsdirector de La Vanguardia, o d’El Periodico fent anuncis com estan fent la gent del diari Ara on espremen fins a la sacietat la faceta coneguda i pública (el prestigi) d’alguns dels seus components, el director, fundadors… No estic avesat que en l’àmbit del periodisme de diaris s’utilitzin les mateixes estratègies de màrqueting que utilitzen algunes marques de productes comercials, de consum massiu, vull dir. D’entrada es tracta de donar més importància al glamour que a la capçalera. De fet és lògic, les cares són conegudes (gràcies a la televisió) i la capçalera de moment no.

Les presentacions en públic de l’Ara. Pel que m’han explicat sembla que les presentacions del nou diari van molt bé. Almenys a la Garriga i a Badalona hi havia moltes persones. Imagino que els promotors deuen estar molt contents amb aquesta complicitat que de moment els hi dóna la gent d’Òmnium. Desconec si a les presentacions mostren o reparteixen algun tipus de material, document.  Ara, mentre escric l’article és el primer cop que he vist l’anunci del diari a la televisió. L’havia vist per Internet però no en prime time a TV3. No us perdeu la crònica d’en Janquim sobre la presentació a Badalona.

Electoralia.cat. En aquest període convuls per l’actualitat política i les eleccions imminents al Parlament sorgeixen diversos espais i portals on es recullen informacions relacionades amb els partits i amb les eleccions. Em sorprèn el que ahir al vespre descobria a través d’un dels seus impulsors, www.electoralia.cat. D’entre les funcionalitats es parla del rastreig per entre mitjans de comunicació, blocs… d’informacions relacionades amb el tema que pertoca. He quedat perplex perquè barreja diferents fonts d’informació presentant-les de la mateixa forma: mitjans, blocs de partit, blocs personals… però a més, cerca entre un parell o tres de mitjans. Potser hi ha alguna relació entre aquest portal i alguns dels mitjans per on cerca. O potser és que encara es troba en proves. Sobre els impulsors i assessors hi veig noms coneguts d’aquesta mal anomenada Internet catalana, alguns d’ells molt significats políticament. N’anirem parlant.

Un Spotify de llibres? Ja fa dies que va sonant la idea de fer un gran Spotify de llibres. On de manera gratuïta a canvi de publicitat hi hagi a disposició milers de títols o a canvi d’una subscripció tinguis opció a descarregues… un model igual que esta funcionant amb la música i que pot fer el salt als llibres.

Model Spotify, només als llibres? Ja es diu i es parla de subscripcions col·lectives a centenars de revistes. És a dir que puguis escollir llegir un article d’aquí i un d’allà (una entrevista d’El Temps, un article de música d’Enderrock, un reportatge de vins de Cupatges.. .) a un cost fix. Per tant anem tendint cap a posseir poc i escollir molt. Aquella vella idea de fer-nos el nostre propi mitjà, les nostres revistes, el nostre diari, la nostra ràdio, la tele… tot a moda per a consumir al núvol i quan nosaltres vulguem. Collage digital amb nom de marca personal.

Amazon i Kindle. L’empresa Amazon ha anunciat que properament podràs deixar, durant 14 dies, un exemplar digital que hagis comprat a Amazon a un altre persona (amic) que també tingui un Kindle (lector e-reader d’Amazon). Mentre el tinguis prestat no podràs utilitzar l’exemplar. Innovació al sector. Com a les biblioteques tradicionals. Mateix dret de tenir un llibre físic que el pots deixar.

“El parèntesi Gutenberg”. Agafo una frase (diria que és de Piscitelli) que va sonar el dissabte al CCCB on es feia una sessió del Kosmopolis anomenada Bookcamp on editors i personal divers de la galàxia digital discutíem sobre el futur del llibre (revista, videojoc, còmic…). Conclusions: els editors no volen que els passi com la música però si no hi ha innovació en el model de negoci passarà.

Molta feina a fer, bones idees, tecnologia a l’abast, coneixement, però en aquest sector es difícil d’agrupar totes aquestes característiques en un sol projecte. S’ha viscut molt bé massa anys i això d’innovar que ho faci la universitat. Ja m’enteneu.